gràcies per passar per ací

diumenge, 3 de gener de 2016

COMENÇAR DIENT ADÉU

El primer dia d’aquest 2016 serà difícil d’oblidar. Encara que no ens pareix mai adequat que la mort faça acte de presència a prop de nosaltres, que ho faça un dia festiu i de bons desitjos resulta molt incòmode. Si la persona a la que acomiadem és un jove de poc més de vint anys la situació encara és més penosa.
Hugo Cotanda va deixar aquest món poques hores després de donar inici el nou any. Era l’adéu a una vida que es va vore abocada des dels quatre anys a una existència plena de limitacions físiques que durant quasi dues dècades van anar minvant tot el seu cos.  Però la seua total dependència no el va privar de les ganes de viure i d’aprendre. Va estudiar un cicle formatiu i ara seguia estudiant italià a Castelló. Sa mare, la nostra estimada conserge Mari, l’acompanyava  on feia falta i duia amb coratge i enorme tendresa una vida totalment centrada en el benestar del seu fill menut. Tota la família sabia des de que li fou diagnosticada la malaltia degenerativa que la vida d’Hugo no seria llarga, però van fer que fora plena i el més paregut possible a la d’altre jove.
Aquesta integració no haguera estat possible sense l’amor sense mesura de la família i els amics. Un parell d’ells, David i Pablo, duien a Hugo on ells anaven: els podies trobar a la pizzeria, en una desfilada de moda, a un concert (inclús a l’Arenal Sound) o al cine. No els importava demanar als establiments ajut per al seu amic, tampoc haver-li d’empapussar o dur-lo al braç on fera falta.  La qualitat humana dels que han estimat a Hugo revaloritza la vida d’un ésser que va passar per aquest món fent que altres manifestaren el seu carisma de servici guanyant-se l’admiració de persones com jo amb poques habilitats front a la malaltia i la minusvalia físiques.
Hui he tornat a l’exposició d’Antoni Luque i he recordat a Hugo davant una de les obres que s’exposen i que deixe ací.  



La vida d’Hugo, com diu santa Teresa ha estat de tal forma que quedarà viva després de la seua mort en el pensament i l’existència dels que el vam conèixer i dels que van dedicar part de la seua a fer-li-la més fàcil a aquell que s’estimaven.