gràcies per passar per ací

dijous, 17 de desembre de 2015

UNA SABATA D'HERMES ET CETERA

"Vila-real és un poble que no li fa falta res...." així començava una cançoneta provocadora  que cantaven de forma divertida fa molts anys al meu poble. Bé, que no li fa falta res és un poc (o molt) exagerat, però que des de fa uns dies comptem en una exposició digna d'orgull vila-realenc és un fet.

Antoni Luque, fill de la Vila i fins fa pocs anys professor de filosofia, ens mostra el seu talent i la seua sensibilitat en l'espai d'Art El Convent sota el títol: Ontològica. Les obres de xicotet format que presenta són delicioses peces que conjuguen colors, poesia i emoció.


L'humanisme i la filosofia es conjuguen creant i combinant pintures, textos i fotografies de mode artístic.


Entre les obres tenen un lloc els referents clàssics: deixe mostra de tres d'elles, però sobre tot anime al lector a apropar-se a una exposició que commou i fa recuperar la fe en les muses i en l'art que elles inspiren a uns quants privilegiats, entre els que sense cap dubte està Antoni Luque. Podem gaudir de la mostra fins el 31 de gener del 2016 en horari de vesprada de dimarts a dissabte de 17'30 a 20'30 i diumenge de matí.


dimecres, 25 de novembre de 2015

25 de NOVEMBRE


Dia Internacional per a Combatre la Violència contra les Dones, dimecres 25 de novembre. 
A Vila-real hi ha programats els seguents actes:

18.00 h, a la plaça Major, col·locació de pancarta i lectura manifest contra la violència cap a les dones
18.30 h, a la sala d'actes de la UNED, la Igualtat va de cine: Cicle CortoEspaña contra la violència cap a les dones

20.30 h, a l’Escola Permanent d’Adults, xarrada sobre la violència masclista a càrrec de les professionals de la Casa de la Dona

dimecres, 14 d’octubre de 2015

BONS PLANS PER ALS DIVENDRES DE TARDOR

Entrats de ple en la tardor, a Vila-real i per primera vegada ens ofereixen la possibilitat d'apropar-nos a la cultura italiana en diverses vessants: fotogràfica, cinematogràfica i gastronòmica.
A partir del proper divendres i fins al 4 de desembre tenim una agenda interessant.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

MODUS VIVENDI

El modus vivendi carateritza com ens montem la vida i quines són les formes que adopten mentre estem en el planeta Terra.
Hui unes alumnes de segon de batxillerat parlaven de com de malament ho passen alguns dies per la pressió del curs. Jo he pensat que era prompte per queixar-se, però elles no ho saben.
Hem parlat del que pateixen i del que aconseguiran en un futur. Elles comentaven que se sentien en un infern i jo els he demanat si tots ens trobarem algun dia al cel. Com que són d'una generació positiva per naturam, diuen que sí: tots farem cap allí.
Tal vegada tinguen raó i tots fem cap al mateix lloc, la pregunta és perquè convertim aquest món en un infern en vida?. Els civils dels països que viuen en guerra també s'ho deuen preguntar. I la resta: perquè fem un infern de la nostra existència?
Resultado de imagen de infierno

Serà com deia Sèneca perquè no ens dediquem a aprofitar el temps i després ens queixem del poc que dura el nostre pas per la terra?. "Non exiguum temporis habemus; sed multa perdidimus" (De Brevitate vitae,1,3)
El filòsof hispà és una font d'inspiració per a molts temes plens d'humanitat i bons consells. També del mateix autor és l'aforisme: "Si vis amari, ama" (si vols ser estimat. estima). Sèneca, Epístoles 9,6.

Resultado de imagen de amor y amistad

dijous, 10 de setembre de 2015

INCIPERE DIMIDIUM EST (COMENÇAR ÉS LA MEITAT)

L’estat que convé més a l’ànima és la indiferència serena.
Una pensaria que a aquest estat de serena indiferència del que parla Epicur s'arriba després d'haver aprés molt a nivell intel·lectual o espiritual. Ambdues vies haurien de ser vàlides per relativitzar el que passa al nostre voltant, donat que quasi sempre i malauradament poc o gens podem canviar la realitat.
Dels dos camins i vist el que passa pel món, haurem d'optar per la via espiritual en qualsevol vessant sempre que ens conduixca a la pau.
Des del Cefire de Castelló se'ns ofereixen cursos per aprendre tècniques de benestar mental. Pots apuntar-te des de d'ací.

A més, comencem un nou curs i per primera vegada (em pareix) des de Conselleria d'Educació ens animen a entrar amb un somriure i noves il·lusions a classe: que la realitat de les aules no ens prive dels bons desitjos ni de la serena disposició front als problemes que anem a trobar. 


Bon inici de curs por trendworld

divendres, 12 de juny de 2015

TORNAREM A CAURE

Com ja em conec prou, m'acomiade fins després de l'estiu i ho faig amb una bonica cançò d'un cantautor valencià que té una veu melodiosaque amaga una gran sensibilitat i un cor solidari.
 Que gaudiu conreant la pau i l'amor i aprofitant la vida.


divendres, 5 de juny de 2015

DE CLAUSURES

Quasi sense avisar ha arribat juny i comencem a vore els finals de cicles per tot arreu.
Enguany el curs va començar quinze dies abans del que era habitual en setembre i també acabarà més propmte, el 10 de  juny i no a finals de mes, com era el costum.
En segon de batxillerat el curs escolar ha finaltizat i els alumnes que han aprovat a hores d'ara es preparen per a les famoses PAU.

Els companys de Prosopon ens anuncien la clausura del XIX Festival de teatre grecollatí de Sagunt, que com figura en el cartell es realizarà el divendres 13 de juny a les 19,30 hores.
L'obra a representar és "Los persas" d'Esquil i el grup encarregat de representar-la: Grupo Helios de Madrid.


dimarts, 26 de maig de 2015

ADEU, RULLA

Acomiadar-se no sol ser fàcil. Tots ho sabem. Hi ha vegades que amb l’adéu li dius “per sempre més” a gran part de la vida. Passa quan un ésser volgut que coneixem des que tenim records, ens deixa perquè la mort ve a per ell. Diumenge passat, i com si d’un familiar es tractara, vam haver d’acomiadar-nos de Carmen la rulla. El carrer Salvador perd una veïna que havia viscut allí quasi noranta anys, els que tenia. El carrer es fa vell i l’edat dels que hi viuen és prou alta. La “sinyo” Carmen és per als de la meua edat com una segon mare. La seua mort ens deixa un poc orfes.
El deteriorament físic que la recloïa a casa els darrers anys, feien molt difícil vore-la pel carrer xerrant amb les seues estimades veïnes, però aquestes la visitaven diàriament per fer-li companyia o per oferir-li la seua disponibilitat per al que li fera falta.
Des que Sancho, el seu home, va morir fa ara poc més de set anys, la rulla va començar a morir-se, com li va passar a la dona de Séneca segons comptava Tàcit en Annales.
La “sinyo” Carmen no és una persona que haja fet res excepcional, ni és coneguda com el seu home, pel seu talent musical, però per als qui hem viscut a prop d’ella durant tota la vida, la seua absència la notarem i ens plena de tristesa. En un carrer tan menut com el nostre, cada casa és una peça d’un xicotet mosaic on tots els membres són importants, i cada volta que es perd una d'aquestes peces notem que tot ell agonitza.  Només les sorolloses i normalment incíviques penyes ocupen les cases que es buiden i fan cada dia més difícil viure allí, sobre tot en festes.

La rulla se n'ha anat i ens deixa tristos i melancòlics. Requiescat in pace la nostra estimada "sinyo" Carmen.

dilluns, 11 de maig de 2015

SELFIES

        Hi ha modes que no puc entendre.
        El narcisisme de la societat en què vivim ens condueix a extrems que ratllen el ridícul i que com un virus s'estenen sense possible marxa enrere.
        Diuen que fa molts anys que es va fer el primer selfie i que no va ser una sinó vàries les persones que se van autofotografiar l'any 1920. Em pareix comprensible que en aquell moment tots els presents vulgueren eixir en la foto quan no hi havia ningú fora del grup que puguera fer-la .


         D'allò que explica el primer selfie al que ocorre avui en dia n'hi ha un bon tros. Hi ha gent que es passa la vida autocontemplant-se i fotografiant-se, no sols quan ix de viatge, sinó dins de casa com si es tractara d'un ritual diari. ¡Què poca feina tenen alguns! ¿Com es pot perdre el temps ideant una nova "pose" o un nou fons per al proper selfie?  Quina deu ser la finalitat d'eixe dessig d'autocontemplació? 


Volen recrear-se en la seua bellesa com Narcís al llac??  Voldran comprovar que segueixen igual o més guapos que el dia anterior? Necesiten penjar una nova imatge al seu perfil de facebook o altres plataformes per a provocar el comentari dels seus "amics"?
          Porca misèria!! O quanta egolatria! Què generació hem parit?? Quins models de comportament per als que ens imitaran?? O tempora! O mores!.
          La repulsa que me provoca aquesta moda ha de tindre la seua "ombra" en una part del meu inconscient en la que els meus pares van deixar escrita la poca estima la poca estima que em devia procurar cap a la meua pròpia imatge i que deu ésser just tot el contrari del que una gran majòria de xiquets, adolescents i joves adults (que es resisteixen a abandonar l'etapa d'adolescència) han aprés i imprés en la seua personalitat autocontemplativa.


          

dijous, 30 d’abril de 2015

PONS, PONTIS

L'any 2015 ens retroba amb els ponts al calendari laboral. Fa molt de temps que és difícil tenir un cap de setmana llarg en ser festiu el divendres o el dilluns i així poder convertir en tres els normalment dos dies no laborables del cap de setmana.
Enguany esta circumstància es repetirà en diverses ocasions, i els propers dies són la primera. L'1 de maig és festa i cau en divendres, o el que és el mateix: un pont apareix a la vista.

A més, i per qüestions de casualitats (o no) hi ha un fum d'activitats que poden omplir les hores festives. A Vila-real i ja en l'edició número vint-i-vuit es podrà veure el Festival de teatre al carrer. Ací teniu més informació sobre aquest esdeveniment que començarà el dia 30 d'abril i es realitzarà fins al 3 de maig.


  També hi han programades actuacions musicals que no es hauríem perdre i que tenen com a protagonista la trompa. La primera serà el dia 1 i la darrera com a colofó és el concert del diumenge a les 19'30 hores a l'Auditori Rafael Beltrán de Vila-real.

I si voleu eixir del poble i apropar-vos a un lloc que recrea els principis del segle XX, la cita està a Vilafames on tindrà lloc una fira digna de ser visitada: la mostra tradicional en la seua dotzena edició: Vilafamés 1900.


dimecres, 22 d’abril de 2015

A RAJAPLOMA

Fer-ho tot (o quasi tot) a rajaploma és un costum modern.

 L'excés d'informació i la rapidesa que ens envolta fan realment dificultós fer les coses d'una altra manera perquè ens hem acostumat a la superficialitat i a la falta d' aprofundiment: fem viatges exprés a qualsevol part del món facilitats per companyies de baix cost, que relativitzen les distàncies entre punts llunyans en el mapa i que permeten anar on vulgues sense massa despeses, encara que després no hi pugues romandre perquè l'estada i altres dispendis ho fan difícil.
 Recorrem al menjar ràpid per comoditat o falta de temps (tot i la moda dels programes televisius on els cuiners fan filigranes).

Les noves tecnologies, sinònimes de velocitat i immediatesa viuen dins del nostre mòbil, eixa prolongació de la nostra mà, sense la qual ens sentim perduts i desorientats.

Recrear-se en la lectura és una tasca cada vegada més complicada. Llegim twits en dècimes de segon, missatges de whassap accelerats i sense barreres ortogràfiques. Tot a rajaploma: no hi ha temps per a més. Sembla que les imatges valen més que milers de paraules (malgrat els convincents arguments de Jesús Tusón al seu assaig). Inclús a la blogosfera s'evidencia el declivi de la comunicació escrita. Molts, que fa cinc anys escrivíem amb prou assiduïtat hem abandonat el costum. Alguns per estar de dol (com jo, que lamente la pèrdua d'un amic) i d'altres perquè, seduïts pels mitjans de comunicació més ràpids veuen obsolets els que fa una dècada eren novedosos i lloables blocs.