gràcies per passar per ací

dimecres, 20 de novembre de 2013

dilluns, 18 de novembre de 2013

MAI SERÀ IGUAL

Dissabte, tres mesos després d'haver acomiadat a Juanvi, molts dels que formem la Gens Classica ens vam tornar a reunir a Sagunt en la Jornada que des de fa onze anys tenim com a fita anual.
Molts sabíem que  no seria el mateix d'altres anys. Ell, Juanvi, havia estat sense quasi adonar-nos l'amfitrió de l'encontre. 
Tots els que ens retrobàrem l'havíem conegut i el vam trobar a faltar. M'ha costat molt entendre perquè la seua desaparició m´havia resultat tant dolorosa i per fi dissabte vaig començar a fer-ho un poc. No havia estat només la seua vitalitat i el seu ànim el que ens havia creat el buit de la seua absència, Juanvi ens feia sentir estimats i la seua manera de saludar-nos com el millor amfitrió era la millor benvinguda i la millor "salutatio matutina" que podíem rebre quan el véiem en la Jornada. 
Ell va entendre la dita: si vis amari, ama i la va exercitar. L'estimàvem molt perquè  ell ens demostrava sense reserves el seu afecte i cordialitat.

Conforme em faig major me n'adone de que l'edat pot tindre efectes totalment diferents segons la persona: hi ha qui es torna reservat i circumspecte, sembla que ha perdut la memòria i ens ha oblidat. A alguns els diners o la posició social els ha fet enlairar-se i es veuen superiors. D'aquests tots coneixem exemples: antics amics o coneguts que de cop i volta no ens reconeixem pel carrer i passen de llarg com si ens haguérem tornat transparents. 
Però hi ha qui amb l'edat es fa savi i en lloc de sentir-se per damunt dels altres, és cada vegada més conscient de que tots formem una unitat i que res del que li passa al veí ens deu resultar indiferent: homo sum: nihil humani nihil a me alienum puto (Terenci). S'han donat compte de que no som el centre de l'univers, sinó estrelles de la mateixa constel·lació que donem voltes quasi al mateix ritme. Juanvi no sols havia arribat a aquest estat de maduresa, sinó que a més practicava l'empatia i la simpatia amb tots els que estàvem amb ell.

No, el dissabte no va ser una jornada més: va ser la més trista perquè Juanvi no tornarà a ser el nostre amfitrió i ningú com ell sabia fer-nos sentir a gust per estar entre amics. 

dimarts, 12 de novembre de 2013

INTERESSANTS PROPOSTES MUSICALS

El dia 22 de novembre serà la festa de santa Cecília, patrona dels músics. Per tal de commemorar la data hi haurà un concert de la Unió Musical La Lira a l' Auditori de Vila-real el dissabte dia 16 a les 22'30 hores. El programa estarà format per famoses peces musicals de pel·lícules  del compositor nord-americà Johm Williams
L'entrada és gratuïta amb invitació.

 El diumenge dia 17 serà moment per a fer memòria de l'aniversari del naixement del més famós músic vila-realenc: Francesc Tàrrega, nascut a la nostra vila el 21 de novembre de 1852.
Amb motiu de l'efemèride es realitzarà l'estrena de La Suite mística en la Sala de la Fundació Caixa Rural. Els encarregats d'aquest important esdeveniment són els components de la coral La Lira Ampostina, dirigida per Núria Francino (germana del conegut periodista). Comptarà amb la col·laboració del Cor de la Unió Musical La Lira de Vila-real.
L'acte està programat a  les 18 hores i l'entrada és també gratuta.
Teniu informació detallada d'aquest concert en el següent enllaç: Retaule místic en honor a Tàrrega.

dimarts, 5 de novembre de 2013

NOVA PROPOSTA PER AL CAP DE SETMANA

 El proper cap de setmana es presenta a Vila-real la VI MOSTRA ITINERANT DE CINEMA I VÍDEO INDÍGENA
Serà els dies 8, 9 i 10 de novembre a les 19'30 hores i a la Sala de Conferències de la Fundació Caixa Rural en la Plaça la Vila, 3.


Aquest és el programa preparat:


Divendres 8 de novembre
QUAN XOQUEN ELS MONS
- Los descendientees del jaguar (Poble Kichwa de Sarayaku. Equador, 2012)
- Duas aldeias, uma caminhada - Mokoi Tekoá Petei Jeguatá (Poble mbya guaraní. Vídeo nas Aldeias. Brasil. Documental, 2008)
Tertúlia amb:
- Adrián Gilberto Huilipán (poble maputxe, Argentina) Werken (portaveu) de la Confederación Mapuche del Neuquén

Dissabte 9 de novembre
LA MALEDICCIÓ DE LES “ENERGIES VERDES”
- Aj Ral Ch'och' - Hijas/os de la tierra. Despojo y resistencia en la Guatemala del siglo XXI (Poble Maia. Caracol Producciones. Guatemala. Documental, 2012)
- Somos viento: Resistencia en el Istmo contra el proyecto eólico de Mareña Renovables (Pobles ikoots i binniza'a. Ojo de Agua. México. Documental, 2013)
Tertúlia amb:
- Cata Ceto Raymundo (poble maia ixil, Guatemala). Coordinadora del Centre Kulbalib Xe'chulub (Nebaj)

Diumenge 10 de novembre
EL BUEN VIVIR: CONSTRUINT LA RESPOSTA
- ¿Vivir bien o vivir mejor? (Pobles indígenes de Bolívia. Sistema Plurinacional de Comunicación Indígena Originario Campesino Intercultural. Bolívia. Docu-ficció, 2012)
- Nuestra Madre Tierra - Kwe “Sx Kiwe Uma” (Poble Nasa. Tiempos modernos. Colòmbia. Documental, 2011)
- Construyamos soberanía alimentaria (Pobles indígenes de Bolívia. Sistema Plurinacional de Comunicación Indígena Originario Campesino Intercultural. Bolívia. Docu-ficció, 2012)
Tertúlia amb:
- Licarión Soto Mamani (poble aimara Bolívia). Secretari d'Educació i Cultura de la Comissió Social de la Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolívia (CSUTCB)




dilluns, 4 de novembre de 2013

TEATRE SOLIDARI: LA HUELLA

El proper divendres 8 de novembre de 2013 es podrà veure a Vila-real:
La huella, peça teatral d'Anthony Schaffer interpretada per la Companyia Impulsa Teatre.
De l'original es va fer una adaptació cinematogràfica prou famosa en 1972

Hi ha dues funcions amb dues organitzacions beneficiàries:
20.00 h Auditori Municipal a benefici d’Acudim
23.00 h Auditori Municipal a benefici d’Afervill
El preu són 5 €.



L’obra se centra en dos personatges. Un d’ells és un escriptor d’èxit, veterà, Andrés  Muntaner (Sergi Mo), avorrit en la seua luxosa mansió; allí rep el que resulta ser l’amant de la seua esposa, un jove templat, desocupat, d'origen italià, Marc Tindle (David Fernández). 
Suposadament, la reunió té l’objecte d’arribar a un acord pel qual els amants puguen legalitzar la seua relació, casar-­se, amb l’acord previ per part del marit perquè firme els papers del divorci.

divendres, 1 de novembre de 2013

NEOLOGISMES

Es defineix "neologisme" com una paraula de nova incorporació a un idioma que pot haver estat creada per una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants
No sé si tot el món ho veu així, però  jo crec que hi ha una moda al voltant dels neologismes. Darrerament s'escolten paraules que no existien (o jo almenys no coneixia) i que volen "definir" noves realitats. El verb "vapear" (en valencià ¿vapejar?) és el que fa referència a tirar vapor per la boca en lloc de fum en el ritual d'introduir nicotina al cos humà.

Hi ha una empresa que ens està ensenyant una nova i incorrecta forma de fer l'antònim de limitat: in-limitat. No és més útil utilitzar il·limitat amb la correcta assimilació fonètica??? Serà per temes publicitaris que una no entén aquestes llicències lingüístiques.

Ahir vaig vore un banc que anuncia en castellà la "hipotica", un terme que vol ser el diminutiu de la tan popular i desagradable: hipoteca.

Jo ara proposaria buscar un nou terme que definira als membres del Congrés que abandonaven ahir els seus escons com si un bou haguera entrat al hemicicle amb la conseqüent por que això provocaria. No em pareix digne anomenar-los polítics. Un polític té com a prioritat la "polis", el benestar dels que la formen i amb els que adquireix un compromís seriós de representació i defensa dels interessos generals.
En un país on milers de families no poden arribar a fi de mes, on la ciutadania  es sent cada vegada més desprotegida, on tots ens sentim en la "corda fluixa", la classe política perd les formes i maneres per anar a agafar un avió.
Clar que sempre n'hi haurà qui vorà una vessant positiva al pueril comportament d'ahir: els nostres representants polítics amb la seua infatigable lluita per traure de la crisi a l'estat, decideixen fer circular els diners i gastar-los fent turisme i donant d'aquesta forma treball als que no en tenen.
Però jo, com César, pense que hi ha que parèixer honrat, no sols ser-ho, i polsar un botó i eixir corrent sense vore ni tan sols el resultat d'una votació sobre un tema seriós (la reforma de les pensions) no és la millor forma de fer "política". 
Com anomenarem a la classe política?  Hem de buscar un neologisme...està de moda.