gràcies per passar per ací

miércoles, 5 de diciembre de 2012

DE VENUS A BARBIE

En moments com els d'ara en que hi ha mil motius de descontent i les injustícies són el més freqüent per tot arreu, una es troba tan superada per les circumstàncies que l'únic que se li acudeix és parlar de les dones que  com la deessa de l'amor i amb la seducció pròpia d'Afrodita viuen al nostre voltant suscitant  mirades d'enveja i comentaris maldients, passant de crisi i de retallades. 

En la foto una imatge creada per una admiradora de la nina anorèxica.




Les "barbies" de carn i os no es fan velles, maduren. El seu encant no es veu amenaçat pel sobrepès perquè elles no engreixen. El seu fons d'armari no té fi i poden passar mesos sense repetir una peça de roba.
 A més mai tenen fred i gràcies a eixe do antinatural les pots vore en màniga curta malgrat estar per sota dels deu graus i encara que al mateix temps lluïssen botes "fashions" per dalt del genoll.
L'olor  que deixen al passar ens diu als altres que fins per a perfumar-se tenen més gust que la resta d'humans.
I en el fons, què em mou per a dedicar-los un post? Sense cap dubte: "l'enveja". ¡Qui puguera menjar el que li donara la gana sense perdre la talla de la joventut i sense vore aparèixer al voltant de la cintura el flotador de greix!
 Res nou sota el cel: Ja ho deia Sèneca: Nulli ad aliena respicienti sua placent ("A ningú li agrada el propi quan mira l'alié") en De Ira 3, 31,1.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada