gràcies per passar per ací

dissabte, 29 de desembre de 2012

IN FORAMINE TERRAE...


Una de les majors satisfaccions que ens donen els anys treballant en l'ofici de mestre, és el reencontre amb alumnes que no sols s'han fet grans i encara guarden un bon record de la nostra vivència en les aules, sinò que a més et sorprenen recordant alguna frase que vas dir en classe i que ells van grabar al seu cor.
Hi ha que s'han convertit en artistes. De vegades he parlat d'ells, però hui vull parlar d'una alumna que no sols ha acabat els seus estudis universitaris, sinò que ja fa anys que dedica moltes hores de la seua vida a una tasca altruista que la fa gran i diferent de la resta. No en parlaré més d'ella perquè és molt humil i de segur que no li agradaria que ho fera, però fa pocs dies em va fer un obsequi tan especial que volia contar-ho. Em va regalar Hobbitus Ille, la versió en llatí del llibre que  Tolkien va escriure fa 75 anys i que s'ha convertit en un popular conte que agrada tan a xiquets com a majors. La versió és de Mark Walker i l'obra es publicita com apta per als estudiants de llatí amb un mínim nivell. 
A més ara El Hobbit està d'actualitat especialment per l'estrena fa pocs dies de la versió cinematogràfica.  

dimarts, 25 de desembre de 2012

L'ART DEL PALLASSO

Hi ha moltes feines que requereixen unes condicions que no tothom tenim. Ser pallasso és una d'elles. Fer riure als altres sense tenir sentit del ridícul és una gràcia que els que ens prenem la vida massa en serio no tindrem mai. Resulta curiós com el que quan érem xiquets en van titllar de  "virtut": fer les coses formalment i amb correcció, es pot convertir a la llarga en una càrrega que ens afona quan el que fem no està a l'altura de les expectatives.
La vida ens ensenya que sempre ens quedem per aprendre qüestions tan bàsiques com afrontar una afonia davant d'una audiència de centenars de persones sense que el món s'afone.

 Però el més important és que hi ha persones que saben fer riure als que més ho necessiten i que treballen, per exemple, en "Payasos sin fronteras".
 Per ajudar a aquesta organització i demostrar la nostra solidaritat s'ha organitzat un concert benèfic per al proper dijous dia 27.
Serà a l'Auditori de Vila-real i actuaran la Banda Jove i Pep Gimeno el Botifarra. Un pallasso del nostre poble, Fanfy García, serà l'encarregat d'amenitzar l'acte. L'entrada costa cinc euros i es podrà adquirir en taquilla una estona abans de les 20 hores que és quan comença el concert.

divendres, 14 de desembre de 2012

NO ET QUEDES EN CASA!

Els propers dies abans de Nadal estan plens d'ofertes culturals a Vila-real. Et recorde algunes: avui a les 20 hores i a l'Auditori de la nostra ciutat, el Centre Dramàtic de Vila-real  torna a representar Hamlet. El preu de l'entrada són 10 euros.

Avui també i a les 19'30 h. en la Caixa Rural: concert de la banda jove La Lira.

Demà dissabte a les 22'30 h. i  al saló d'actes de la Caixa concert del grup Spanish Brass Luur Metals, que d'ací se'n va cap a Estats Units a tancar l'any amb una gira per aquell país.

Diumenge hi ha programades activitats al voltant de la figura de Francecs Tàrrega per l'aniversari del seu naixement.

També eixe dia hi ha programat un concert en el saló d'actes de la Caixa de la Banda Simfònica de Castelló "Salvador Seguí" a les 19 h.

Dilluns seran els alumnes del Conservatori Mestre Goterris els que faran el seu homenatge a Tàrrega amb l'audició de les 19'30 a l'Auditori.

Divendres dia 21 serà el torn per a l'orquestra Supramúsica amb el cor de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana. En Sant Pasqual a les 20 hores.
I diumenge 23: dos concerts. A les 18 h. en l'Auditori el jove Cor Vivaldi presenta una suite de nadales catalanes. 
I a les 20 h. en la Basílica de Sant Pasqual nova trobada de corals amb la participació de la Coral Sant Jaume i l'orquestra de pols i pua Francesc Tàrrega.

divendres, 7 de desembre de 2012

UN REGALO PARA DISFRUTARLO

Tras un par de semanas Pedro Olalla ha cumplido la palabra dada y ha confeccionado una presentación recogiendo las imágenes y las palabras con las que disfrutamos en la X Jornada Clásica: una gozada. Compruébalo.

dimecres, 5 de desembre de 2012

DE VENUS A BARBIE

En moments com els d'ara en que hi ha mil motius de descontent i les injustícies són el més freqüent per tot arreu, una es troba tan superada per les circumstàncies que l'únic que se li acudeix és parlar de les dones que  com la deessa de l'amor i amb la seducció pròpia d'Afrodita viuen al nostre voltant suscitant  mirades d'enveja i comentaris maldients, passant de crisi i de retallades. 

En la foto una imatge creada per una admiradora de la nina anorèxica.




Les "barbies" de carn i os no es fan velles, maduren. El seu encant no es veu amenaçat pel sobrepès perquè elles no engreixen. El seu fons d'armari no té fi i poden passar mesos sense repetir una peça de roba.
 A més mai tenen fred i gràcies a eixe do antinatural les pots vore en màniga curta malgrat estar per sota dels deu graus i encara que al mateix temps lluïssen botes "fashions" per dalt del genoll.
L'olor  que deixen al passar ens diu als altres que fins per a perfumar-se tenen més gust que la resta d'humans.
I en el fons, què em mou per a dedicar-los un post? Sense cap dubte: "l'enveja". ¡Qui puguera menjar el que li donara la gana sense perdre la talla de la joventut i sense vore aparèixer al voltant de la cintura el flotador de greix!
 Res nou sota el cel: Ja ho deia Sèneca: Nulli ad aliena respicienti sua placent ("A ningú li agrada el propi quan mira l'alié") en De Ira 3, 31,1.

dissabte, 24 de novembre de 2012

ETRUSCORUM VESTIGIA ET CETERA

Paseando por la interminable Bolonia me encontré con referentes clásicos como suele ocurrir en Italia, y sobre todo en ciudades con tanta historia como la capital de la provincia Emilia-Romaña. Fue fundada por los etruscos y por ello no es de extrañar que conserve huellas de aquel pueblo y que, después de un cierre por "lavado de cara"  el Museo Civico Archeologico haya reabierto recientemente su colección con un nuevo sistema informatizado con finalidad didáctica. Concretamente ha sido el día 18 de noviembre como se anunciaba en la foto que capté unos días antes.





También me topé con una inmensa estatua de una fuente dedicada al dios Neptuno que preside la Plaza homónima.


Incluso al levantar la cabeza tomando un capuchino encontré una inscripción latina en la que ensalza las bondades del pan, al que equipara con la vida (panis  vita).



Y con la imagen repetida de la cabeza de Mercurio han decorado la fachada  de un edificio en Forli, como se puede ver en la foto.


dimarts, 20 de novembre de 2012

ALTRE PEDRO ENCISADOR

Si dissabte passat va ser Pedro Olalla el que ens va encisar amb la seua disertació, el proper diumenge dia 25 de novembre serà Pedro Navarro el que ho farà a través de la música en el concert que té programat en l'Auditori de Castelló a les 20 hores.

Hem pogut llegir en premsa que l'actuació és un obsequi per als seguidors del que s'ha convertit, sense cap dubte, en un guitarrista de prestigi internacional.
Com hem contat en més d'una ocasió Pedro Navarro és un artista que no deixa indiferent a ningú i que, a més, als que hem tingut la sort de coneixer-lo, ens plena de satisfacció vore com aquell adolescent que actuava en l'institut de Nules s'ha convertit en un referent de la música clàssica en aquestos moments difícils per a la música en majúscules.

El seu treball "Dedos con duende" es posarà prompte a la venda i de segur és un èxit com ha estat a l'altre costat de l'Atlàntic.

diumenge, 18 de novembre de 2012

UN DIEZ PARA LA DÉCIMA JORNADA CLÁSICA

Por suerte y aunque a veces la esperanza nos abandone, hay que reconocer que la vida sigue sorprendiéndonos a los que ya hemos visto y oído mucho por curiosidad y por años. Ayer fue un día inolvidable. Que nos reuniéramos alrededor de doscientos profesores un sábado ya tiene su enjundia, pero que además lo pasáramos tan bien, es un lujo que vale la pena dejar por escrito.
A las nueve y poco nos presentamos en la sede de Sagunto donde discurrió la mañana entre interesantes comunicaciones sobre publicaciones y diversas actividades de talante clásico llevadas a cabo dentro y fuera de nuestro territorio.
La primera comunicación fue del escritor Santiago Posteguillo al que ya habíamos tenido oportunidad de oír durante una charla en el instituto el curso pasado. En su línea supo ganarse al público con facilidad y creó expectativas ante su obra para quien aún no la conozca. Además de sus novelas históricas, de las que sobre todo  versó su intervención, nos habló de su más reciente publicación: "La noche en que Frankenstein leyó el Quijote", y nos  contó lo bastante para que una se fuera directa a comprarla en el stand que había allí mismo.
Elena Gallardo también presentó su publicación de Lisístrata y seguro que resulta muy útil para los profesores de griego y su trabajo en las aulas con alumnos de segundo de bachillerato.
José Luis Navarro, que viene siendo un invitado fijo en las Jornadas, vino  esta vez acompañado de representantes de Euroclassica de Suiza y Portugal y nos informaron de las actividades que se desarrollarán más allá de nuestras fronteras y también de la Academia Saguntina que tuvo lugar el pasado verano en Sagunto y que reunió a jóvenes italianos y españoles en una semana repleta de cultura, talleres, teatro y de feliz recuerdo para los profesores de la Domus Baebia que participaron en ella.


También los compañeros Mariló Limo y Esteban Berchez tuvieron la deferencia de contarnos la fantástica experiencia que vivieron en Arpino durante la celebración del Certamen Ciceronianum.

Para cerrar la mañana tuvimos un broche de oro. Fue una expericiencia casi mística asistir a la conferencia de Pedro Olalla que deleitó a los presentes con una presentación de fotografías captadas por él mismo en Grecia, acompañada de la más sentida y conmovedora defensa del legado griego que da sentido a nuestra cultura europea. Sus melodiosas palabras bailaron al mismo son que las imágenes y una se vio transportada a tierras helénicas en los seductores brazos de una voz que se emocionaba al tiempo que leía las más bellas palabras dignas de un enamorado a su amada, en este caso a la Grecia clásica. No creo que pueda escuchar nunca alegato tan hermoso como el de ayer en boca de Pedro Olalla a favor de las humanidades y del legado helénico.
No hay grabación de su intervención, una auténtica lástima. Yo tomé algunos apuntes pero dijo tanto y tan bien, que resumirlo ahora resulta bastante irrisorio. Espero que cumpliendo su promesa haga una presentación que podamos ver en red.
Por la tarde participamos en dos de los nueve talleres que nuestros compañeros de la asociación Ludere et Discere ofrecieron a los participantes en la Jornada. En mi caso, tuve el gusto de estar en el de cocina de Charo Marco y en el de juegos en latín de Germán González y Antonio González. En ambos aprendimos y nos divertimos como era de esperar. Lo dicho una Jornada que se merece un diez y nuestra enhorabuena a la principal responsable: Lluisa Merino (en su estreno como organizadora del evento) y a todos los participantes y colaboradores que como siempre han demostrado su valía y gran profesionalidad. 


dimarts, 13 de novembre de 2012

CLÁSICAS EN LA ONDA


Ayer fuimos centro de atención en un programa radiofónico. En el espacio vespertino de Julia Otero varios contertulios defendieron con contundentes argumentos la necesidad de respaldar el estudio de las lenguas clásicas. Durante media hora larga se habló y reivindicó el derecho de conocer nuestras asignaturas. Para volverlo a oír pulsa aquí. Vale la pena.

dilluns, 12 de novembre de 2012

LA FE DELS AGNÒSTICS

Al batejar el post he utilitzat el que en llatí es diu  contradictio in terminis , figura literària que es coneix amb el solemne  nom d'oxímoron (d'origen grec), però no trobava millor manera de començar a  parlar d'un conegut que es defineix com agnòstic i que contradictòriament és un gran creient. 
Bé,  hi ha que matissar i cal dir que no es reconeix fidel a cap religió, però té la seua pròpia en una espècie d'egolatria duta a nivells al·lucinants.  
Pots parlar del que vulgues amb ell: en sap de tot més que ningú. No hi ha artista, escriptor o fet històric que se li escape: de tot  té opinió fonamentada. He de reconèixer que és molt divertit i de vegades instructiu parlar amb ell: pots ficar a prova la seua dialèctica, fer jocs de paraules, vore fins on aplega la seua tossuderia, però em fa pena vore el poc que se l'estima la gent. 
Em va confessar una vegada que es va sentir indefens quan un amic li va dir que sabia massa. Com es pot saber massa?. Té límit l'exploració i les ganes d'aprendre? En principi no, però com tot en la vida en la mesura està la clau. Encara que conec a persones més sabudes que aquest del  que vos parle i tenen la suficient humilitat i sentit comú per a no resultar repel.lent a la resta dels mortals. 
A la gent de clàssiques de vegades se'ns tracta com a "bichos raros", persones amb uns coneixements "excessius" i poc donats a interactuar. Però per a demostrar que no ho som en absolut, més de dos-cents ens hem inscrit en la X Jornada de Clàssiques que es farà dissabte que ve a Sagunt i de la que vos deixe programa per a enveja d'alguns i satisfacció d'altres.
Els creients en les clàssiques volem seguir contagiant la nostra "fe" en les virtuts de les nostres arrels i malgrat que alguns ens volen dur a l'agnosticisme, resistirem com la famosa aldea gal.la d'Astèrix.

17 de noviembre de 2012.Assessoria de Clàssiques. CEFIRE de Xativa
Saló d'Actes de la Fundació Bancaixa Sagunt "Casa Capellà Pallarés"
"Saguntina Domus Baebia" i C.E.I.P. Cronista Chabret

9:00 -9:30 h. Recepció d'assistents al Saló d'Actes «Casa Capella Pallarés»
9:30 -10:00h. Presentació de la Jornada
10:00 -12:00 h. Ponències i experiències didàctiques 

De la ficción histórica del pasado a la realidad docente del presente
La novel·la històrica a l'aulSantiago Posteguillo              

          Lisístrata en las aulas de Bachillerato         Material didàctic per a Grec     Elena Gallardo

EUROCLASSICA: Sagunto como referente europeo ela Didáctica de las HumanidadeClásicaAcadèmia SaguntinJosé Luís Navarro (Euroclassica), Charo Marco, Amparo Moreno (Saguntina DomuBaebia)

12:00 a 12:20 h. Pausa
12:20 a 12:30 h. Comunicació 

Certamen Ciceronianum Arpinas: una nueva experienciaEsteban Berchez (SEEC) et Mariló Limo (ambaixadora del certamen) Comunicació

12:30 a 14:00 h. Conferència-col·loqui amb projecció audiovisual

¿Por qué Grecia?La fuerza del elemento griego en la conformación de la culturaEncontre amb l'escriptor i hel·lenistPedro Olalla

14:00 a 16:30 h.DINAR
16:30 a 18:00 h. i 18:15 a 19:45 h.TALLERS 
C.E.I.P Cronista ChabretSaguntina Domus Baebia
1. Plaza de los dioses. Kike Martínez      6. Ubi tu Gaius, ego Gaia. Amparo Moreno
2. Danzas griegas. Gemma López7. A Sapore ad Sapientiam. Charo Marco
3. "Gesto Texto". Gemma López       8. Incipit Titivillus. Salva Muñoz
4. παίζομεν ἐλληνιστίMario Díaz9. Tessellae. Lluisa Bouché/Resu García
 5Multi Ludi Latine. A. González/G. González 
20:00 h.  Conversationes et... VALETE!!!

dilluns, 5 de novembre de 2012

LLADRES MENORS

S'ha  estrenat fa pocs dies una pel.lícula titulada: "El lladre de paraules". Anomenar lladre al que roba (en este cas de forma prou fortuïta) les paraules d'un desconegut és com a mínim xocant, perquè rodejats d'individus que han robat diners (no cal nomenar gent del mòn de la política i d'altres "honorables" oficis), el robatori d'un manuscrit (o escrit a màquina) és un mal prou menor i la paraula lladre té connotacions massa negatives.
La pel.lícula conta (l' estil de Apuleyo en l' Ase d'or) una història dins d'una altra i així la sensació és que has vist no un, sinò dos o tres retalls de vides. Crec que als humanistes ens pot agradar pel valor que dòna a la creació i originalitat literàries i també pel missatge que es repeteix en el film de que el difícil no és triar, sinò viure d'acord amb la tria feta. Posiblement , moltes de les insatisfaccions que tenim s'han produit després d'haver optat pel que creïem el millor i que a la llarga no ha estat tan fantàstic com esperàvem. 
A més, com sol passar, hi ha referències al món clàssic. en aquest cas per a dir que copiar és una pràctica bastant habitual en l'aprenentatge del llatí. Vells usos i velles costums, quasi millor dir: tòpics al voltant de la dificultat i la picardia dels alumnes. Nihil sub sole novum.

dimarts, 30 d’octubre de 2012

CANCIONES Y AMOR CON QUESO

El proper cap de setmana torna el teatre a l'Auditori de Vila-real. 
Després de la divertida funció del diumenge passat, aquesta vegada és el torn d'una obra que malgrat el títol no és cap musical i que el propi autor Abel Zamora explica en l'article que està enllaçat ací. 


Les funcions són a les 20 i a les 23 hores i el preu de les entrades és de 12 euros.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

¿QUÈ ES RESCATA?

Que les restes arqueològiques no són objecte de molta preocupació per les nostres terres no és cap descobriment, però com diu un bon  amic les coses urgents fan  oblidar les importants i en la notícia que adjunte queda clar el que estem dient. Les presses per traure els vaixells encallats en la costa valenciana és molt probable que facen malbé part del jaciments romans de la zona.

El rescate de barcos amenaza el fondeadero romano del Saler

Cultura no supervisa los dragados de arena porque no es zona de vigilancia arqueológica - En el Saler y Pinedo se han recuperado una escultura y fragmentos de ánforas y anclas

 02:18  

H. G. VALENCIA El patrimonio arqueológico subacuático ha sido el gran olvidado en la operación de rescate de los dos barcos que encallaron en la playa del Saler tras la tormenta del 28 de septiembre. El "Celia" -que ya ha sido remolcado a puerto- y el "Sunrise" embarrancaron en zona donde se ha documentado la existencia de un fondeadero de barcos de época romana operativo desde la fundación de Valentia (138 a.d.C.) hasta el siglo V. El complejo dragado de elevadas cantidades de arena -más de 56.000 m3- para remolcar los barcos se ha hecho sin ningún tipo de control arqueológico. Así lo confirmaron a este diario fuentes de la Conselleria de Cultura, que lo justifican porque el Saler "no es una zona de vigilancia arqueológica".
Las prisas por sacar los barcos del entorno del Parque Natural de la Albufera han pesado más que el riesgo de destruir los yacimientos submarinos ubicados frente al Saler y Pinedo y de los que todavía queda mucho por saber. El Servicio Municipal de Arqueología de Valencia, en colaboración con el Centro de Arqueología Subacuática, realizó en los años 80 varias campañas arqueológicas. 
Per a llegir la resta de la notícia polsa ací.

divendres, 26 d’octubre de 2012

UN BLOC XICOTET

Vistos els mals presagis que ens apleguen, tal vegada el bloc que acabem d'obrir en classe de referents clàssics siga l'últim treball d'aquest estil que puguem fer en prou de temps.
Es tracta d'un bloc xicotet pels pocs alumnes que tenim i perquè no veig que vagen a publicar molt, però crec que el primer treball que han fet és original i val la pena coneixer-ho.
Una de les darreres produccions animades que va arribar a les sales de cinema  (Brave) ens va cridar l'atenció i van vore les referències que tenia amb la mitolologia clàssica.
Per saber més pots visitar: Correos de Mercurio. 

dijous, 25 d’octubre de 2012

"EL APAGÓN", PER A RIURE.

El diumenge a Vila-real tenim l'oportunitat de vore una obra de teatre que ha estat representant-se en Madrid i altres llocs d'Espanya els darrers mesos.
Es tracta de "El apagón", una comèdia protagonitzada per Gabino Diego i que es presenta com un divertimento per a passar una bona estona.
Hi ha dues sessions: a les 19 i a les 22 hores i el preu de l'entrada és de 15 euros.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

EL VICI DEL JOC

Jugar està de moda. De cada quatre anuncis radiofònics o televisius, almenys un ens convida a provar sort en jocs d'atzar. Ja no fa falta eixir de casa per jugar: internet ens dona un munt de possibilitats que resulten atractives i discretes (ningú ens veu jugant). En temps de crisi on hi ha persones que es veuen abocades a mendicar, jugar o en el pitjor dels casos a robar, el joc es presenta com una alternativa temptadora.
He de confessar que jo mai he cregut massa en la sort. Com diu l'aforisme: a la sort la pinten calba i jo no he sabut mai agafar-li el poc de pèl que es suposa mostra per a pegar-li estiró. També és veritat que poques vegades ho he intentat i no somie en fer-me rica de la nit al matí. Ja ho diu un dels eslògans: "si sueñas, loterias", i com jo no somie, doncs no hi ha res a fer.
Els publicistes fan grans esforços per fer atractiu el joc. Recordeu la propaganda en que als ja entraets en anys ens recordem la cançó de Marisol: "La vida és una tómbola"?. Tot envoltat de colors, d'alegria, de gent guapa ballant?.
Eixe anunci té uns clars destinataris i un clar objectiu: fer recuperar la il·lusió en la roda de la fortuna als que ja han tingut oportunitat de vore que no sempre ens van bé les coses, però tampoc la mala sort dura eternament.


Però hi ha coses que em semblen inadmissibles. Que un esportista que volen mostrar als joves com model d'esforç, de treball i de honradesa, accepte fer un anunci per incitar al joc no és ètic. A mi no m'ho sembla. Quina necessitat tindrà algú com Rafa Nadal de guanyar més diners encara fent vore que és un jugador  en xarxa al qui somriu la sort també en eixa activitat?.
El que va pensar en ell per a fer la propaganda no em pareix massa encomiable, però que ell entrara en eixe joc em sembla molt pitjor. Un home al que li robaren un rellotge valorat en una barbaritat de diners i que deu estar forrat de per vida, perquè ha d'ambicionar més, incitant a una cosa que resulta contraria als valors que transmet com a esportista d'elit?
¡Pobre Nadal! No en té mai prou. 

divendres, 19 d’octubre de 2012

VERBA VOLANT??

L'aforisme llatí que ve a dir que les paraules volen és el nom amb el que han batejat un espai de ràdio que s'emet cada quinze dies en Radio Nacional. Dins de "No es un día cualquiera" el professor Emilio del Río va explicant els orígens i  significats de paraules i expresions actuals. En l'enllaç podeu escoltar el primer d'aquestos espais. Les declinacions, els gèneres, les conjugacions...de tot es parla ací.


Gràcies a les noves tecnologies les paraules (inclús les emeses per les ones radiofòniques) poden romandre i estar al nostre abast. 

També és veritat que a alguns, com al nostre immerescut ministre d'educació, li agradaria que les paraules (les seves sobre tot) volaren i no li les pogueren tirar en cara, donades les barbaritats que por arribar a dir.

dijous, 18 d’octubre de 2012

NO TE LO PIERDAS

Nuestra compañera de instituto Mayca Pérez es especialista en PNL, como deja claro en  el libro que publicó hace unos meses: PNL para torpes. Un buen resumen del mismo está en este enlace elaborado por la propia autora.
Ahora, además, inicia una serie de cursos para que los profanos en la materia saquemos partido de su saber.
El primer curso en Vila-real será gratuito el próximo miércoles día 24 a las 19 horas en la sede de Delfines (Avda. Francesc Tàrrega, 69). 
Yo no me lo voy a perder, ¿y tú?.
Dejo información sobre el cursillo de la próxima semana y de otro más.
-->
·      FORMACIÓN EN PNL:
1.   Talleres  gratuitos!!!! 
De dos horas de duración.  El mundo de la PNL. Herramientas sencillas para tu vida cotidiana.  Regálate tres herramientas de éxito de fácil aplicación para tu vida cotidiana. Plazas  limitadas. Imprescindible confirmar asistencia:  info@delfinespnl.com.  tel. 685875373
Fechas: 
-       Miercoles 24 de octubre 19 h. Vila-real. Delfines. Av. Fco tárrega, 69.
-       Miércoles 7 de noviembre: 19 h. Delfines.. C/ navarra, 23.
Se sorteará un libro  entre los asistentes

2.    Seminario: Aprende lo básico de la PNL.  Taller  práctico de 5 horas de duración, en el que aprendes algunas de  las herramientas para hacer de tus sueños objetivos  y realidades. Sábado 27 de noviembre de 9 a 14. . Precio: 60€.  Las cinco primeras personas inscritas tienen de regalo un pase gratuito para otra persona. Apúntate ya.
Imprescindible reservar plaza:
    info@delfinespnl.com.  tel.685875373

dissabte, 13 d’octubre de 2012

REFERENTES CLÁSICOS


Lo quieran o no quienes nos gobiernan, las raíces clásicas están en la base de lo que somos y de la cultura de antes y de ahora. Se pueden conocer y reconocer o ignorar y contribuir con ello a la incultura general. 
Precisamente hoy he podido comprobar con franca satisfacción que en una de las primeras exposiciones del nuevo museo de Vila-real (el antiguo convento de las Madres Dominicas) hay dos obras con nombres que hablan por si solos: Ícaro y la Caja de Pandora. La imagen es de la primera y en directo resulta impactante. También el resto de las obras expuestas rezuman arte y logran suscitar emociones en el espectador. Bajo el título: La fugacitat de l'existència, Martí Moreno  expone obras que recrean el memento mori (recuerda que has de morir) con una técnica original y que vale la pena ver en directo. La muestra estará abierta hasta el dia 28 de octubre.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

ASSETJAMENT AL GREC

La setmana passada alguns professors de clàssiques han escrit interessants entrades sobre l'avantprojecte de llei que des del Govern s'ha presentat. Especialment el grec es veu neguitejat per aquest nou "invent" en educació. Serà que la crisi grega es reflecteix també en la manca de reconeixement cap als orígens de la cultura occidental??
 Si mireu en el marge de la dreta d'aquesta entrada voreu blocs on el tema es tracta en profunditat, com el de l'amic Miguel Ángel. Sembla que  les assignatures optatives que mal que ve ens deixaven apropar-nos als alumnes de batxillerat (fonaments i referents) tampoc apareixen reflectides en l'avantprojecte. 
Companys que no volen resignar-se a "acatar" la nova i perjudicial llei han ficat en marxa una plataforma per recaptar firmes. Necessitem que ens doneu suport. Podeu signar a favor de les clàssiques ací.
Com diu la dita castellana "a perro flaco todo son pulgas". No estàvem prou fotuts per tot, que ens faltava açò.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

A BALLAR

Octubre comença a Vila-real amb una nova proposta cultural: un cap de setmana ple de dansa. Es tracta del primer festival de dansa breu i es durà a terme a l'Auditori de Vila-real durant els dies 5,6 i 7 d'octubre.
 Les activitats són gratuïtes i es poden consultar en el programa que podeu consultar en aquesta adreça electrònica.

dijous, 27 de setembre de 2012

HEM COMENÇAT

Ens ha costat prou, igual massa, però ja estem ací de nou.
L'estiu ha estat calorós i pesat. Hui per fi l'oratge ha canviat i una per fi sembla tornar al ritme de treball que li agrada. 
L'ambient en general segueix caldejat (quasi més que fa uns mesos) i tinc la sensació que la situació social i política es deteriora arrossegant-nos  al desencant, però com deia Heràclit, tot flueix i res pot durar per sempre. De tot, inclús de la crisi eixirem i vindran millors temps.
 Mentre esperem que açò passe, tornarem a escriure perquè com va dir l'altre dia Manuel Vicent en una xerrada a l'institut l'escriptura i la vida van de la mà i donen sentit a la realitat i als somnis. Escrivim perquè vivim i al fer-ho ens exhibim i al mateix temps deixem petjades de la nostra vida i de les nostres il·lusions. 
Benvinguts als que ens seguiu i gràcies per no perdre l'esperança.
Açò no ha fet més que començar.

dimecres, 6 de juny de 2012

DUES RECOMANACIONS I UN FINS DESPRÉS

Vist el poc de temps que tinc per a dur al dia el blog, he decidit donar-li ja vacances d'estiu.
Als amables lectors dues recomanacions teatrals  per als propers dies. Diumenge dia 10 de juny i a les 19 hores actua al Teatre Principal de Castelló Rafael Alvárez, El Brujo. No crec que faça falta dir que és una oportunitat que no s'ha de deixar fugir. Aquest actor ompli com ningú l'escenari i és un plaer vore com treballa.
L'altra obra que cal vore és la comèdia Lisístrata de la que ja vam fer comentari en una entrada anterior. Serà el divendres dia 15 de juny al Teatre Romà de Sagunt.
I per acabar: gràcies per llegir-me i fins després de l'estiu.

dimecres, 30 de maig de 2012

DE LUXE


Diumenge passat  vam assistir  a la representació de Hamlet de la que parlàrem en l’entrada anterior i que forma part  dels projectes del recentment creat Centre Dramàtic de Vila-real.
La valoració de l’obra no pot ser millor. Els dotze actors que hi participen fan d'aquesta un espectacle escènic magnífic i digne de vore’l.
El dramatisme que aconsegueixen els protagonistes, juntament amb els recursos d’escenografia i l’impactant  música que acompanya,  converteixen aquesta adaptació en un referent en el difícil camp de dur a escena teatre clàssic del nivell d’aquest filosòfic  escrit.
Enhorabona a la Companyia de la Resistència que és l'ànima del Centre Dramàtic i un consell als amables lectors: si podeu no deixeu d’assistir a futures sessions d’aquest obra. 

dijous, 24 de maig de 2012

FIRA DEL LLIBRE A VILA-REAL


Després de les festes de Sant Pasqual i de la fugida que hem fet per terres del nord, se'ns acumula la feina. 
A més de l'obra de teatre mencionada en l'altra entrada, hem de recordar que aquest cap de setmana podrem visitar  la Fira del Llibre a la Plaça Major des d'avui fins al diumenge dia 27. 
Ací teniu la programació.

HAMLET A VILA-REAL


Hi ha llibres que convé llegir i obres de teatre que hi ha que vore representar almenys una volta en la vida. Tal vegada Hamlet siga d’eixes. He de confessar que malgrat l’edat que una ja té no he tingut oportunitat de vore la representació d’aquesta obra de Shakespeare fins el moment. Per ser més sincera diré que fa uns pocs estius vaig anar a vore’la al teatre d’estiu a Sagunt i ,cosa bastant inusual en mi, em vaig eixir quan dúiem uns quinze minuts de representació. L’adaptació que volien fer-nos tragar era especialment desagradable i creava tal malestar el que estaven fent en l’escenari que vam optar per abandonar el recinte.
Per fi aquest cap de setmana podrem vore Hamlet en l’Auditori de Vila-real. Confie que l’acurat treball  de la Companyia del Teatre de la Resistència ens permeta apropar-nos a l’original i disfrutar.
Hi haurà dues representacions. El dissabte dia 26 a les 22 hores i el diumenge 27 a les 20 hores. El preu de l’entrada són 10 euros.

dijous, 10 de maig de 2012

PRINCIPIS PER A GUANYAR



Quan estudiava la carrera ens van parlar de la teoria de Freud que defensava la necessitat de parcs temàtics que facen creure a la gent que el que hi ha fora d’ells és la realitat inamovible. Enguany es celebra el vintè aniversari del parc temàtic de Paris.
Encara que tampoc aquest modern i visitat “santuari” es lliura de les penúries dels temps que vivim, és un exemple d’empresa i té set "principis" o normes que fan d’ Eurodisney  un lloc on xiquets i grans quasi troben el món perfecte que no és la realitat quotidiana.
Es va publicar fa uns tres anys en el suplement dominical d’un  periòdic espanyol quins eren eixos principis per als treballadors de la factoria de somnis: el primer dóna importància a mirar a la cara a les persones en les que es parla i fer-ho amb un somriure demostrant interès pel que et diuen.
El segon va lligat al primer i parla de la cordialitat i l’esperit de bon amfitrió davant de tots els que apleguen al parc i als que ha de saludar-se individualment.
El tercer va sobre l’obligació d’intentar ajudar al que ho necessita i fer-ho sense timidesa  perquè n’hi ha que saber perfectament què vol el client.
El quart parla sobre la capacitat de resoldre els problemes que es presenten i de buscar ràpidament solucions.
El cinquè recorda l’ importància del llenguatge corporal, tant amb l’expressió facial com la postura i l’actitud que denoten correcció i bona disposició cap al client.
El sisè persegueix fer realitat els somnis dels clients mentre estiguen al parc perquè conserven el millor record de la visita.
El setè lloa no escatimar en paraules i donar les gràcies als clients per la confiança dipositada.
De vegades pense què passaria si aquestos principis exposats els ferem servir en totes les situacions de la vida. Igual ens ho hauriem de plantejar...







diumenge, 6 de maig de 2012

MITOLOGIA I MÚSICA CLÀSSICA

La meravellosa música de La Pastoral combinada amb uns tendres dibuixos animats que recreen el mont Olímp. Un goig per a relaxar-se una estona i admirar el talent de la fàbrica Disney de fa ja unes dècades.

dimarts, 1 de maig de 2012

PASSIÓ PER LA LLENGUA

Els filòlegs ens caracteritzem etimològicament per la passió i interès per les paraules i el seu valor. Per sort hi ha altres professionals que també fan de la llengua la seua màxima preocupació i divendres passat vam poder conèixer a un persona a la que el bon ús de les paraules li importa molt. Es tracta del periodista Joaquim M. Pujal, un home que fa més de trenta-sis  anys que fa servir el català per retransmetre partits de futbol per televisió i ràdio.
La seua xerrada va ser una defensa del "bene dicere", de l'utilitzar les paraules tenint en compte el seu vertader significat per l'arrel greco-llatina que els dóna sentit.
Va parlar amb els col·laboradors que l'acompanyaven  del significat de les sigles SPA i va diferenciar entre dues preguntes: qui o què és Roma. No hi ha cap dubte de que Pujal és un amant de les llengües clàssiques i que defensa el seu coneixement per usar correctament les paraules en català, com llengua romànica que és.
Seria complicat saber quina de les seues dues passions: el futbol o la comunicació verbal li fa conservar l'energia que ens va demostrar en l'hora que va durar la seua intervenció. Un goig sentir parlar amb tanta propietat a un home caracteritzat pel seu seriós i acurat treball basat en les paraules i vore la seua actitud propera amb els que se li van apropar per saludar-lo.

dilluns, 30 d’abril de 2012

OUS FREGITS AL TEATRE

Aquesta darrera setmana ha estat realment sorprenent a nivell teatral. Dimecres vam gaudir d'una adaptació de l'obra Lisístrata molt recomanable i ahir al Teatre Principal de Castelló la gran actriu Verònica Forqué ens va sorprendre amb una peça inoblidable.
El seu nou treball s'anomena Shirley Valentine i va resultar una representació de quasi dues hores en la que l'actriu a soles ompli l'escenari amb una professionalitat magnífica.
El primer acte està ambientat en una equipadíssima cuina on  no falta detall i on la protagonista pela i cuina patates i ous amb naturalitat i total versemblança. L'olor del menjar va envair tot el recinte del teatre i és la primera vegada que veig cuinar en un recinte com aquest.
En el segon acte l'acció es desenvolupa en un platja grega i encara que els elements escènics són considerablement més escassos, el resultat està molt aconseguit.
El guió té un indubtable to feminista i un altra vegada Verònica Forqué ens demostra estar a una alçada interpretativa difícil de superar.