gràcies per passar per ací

dimecres, 12 d’octubre de 2011

AMANS:¿ AMENS O DEMENS? (I)

Els autors de comèdia llatina, Plaute i Terenci, van utilitzar cadascú d'ell en una de les seues obres l' expressió llatina amantes amentes. És un tòpic prou conegut el que parla de la pèrdua del sentit comú dels que s' enamoren.
Tots hem experimentat l'anulació de la lògica quan el cor queda presoner dels efectes de l'amor.
Davant d'espectacles com el que la setmana passada va ocupar tots els informatius, des de l'anomenada telebasura fins al telediario, una recorda l'aforisme llatí però no sé si és més adient dir dels amants que són aments (que perden el sentit comú de manera transitòria) o dements (que sofreix un trastorn mental total o parcial). La diferència entre el prefixes "a" i "de" són poques, però significatives: el primer és privació o allunyament, mentre que el segon té un sentit més greu, representat per una idea de caiguda (de dalt a baix). El trobem per exemple en "deposar" a un entrenador, que és tirar-lo al carrer (també defenestrar té el mateix matís: abocar d'una finestra cap a terra). 
Llegia fa un parell de dies en El País la comparació que feia  un articulista entre la boda de la duquessa d'Alba i els quadres de Goya. Realment no és difícil establir una semblança entre el ball de l'aristòcrata  recent casada i les escenes que el pintor aragonès va deixar reflectides en els llenços. Encara que a més reflexionava sobre el tema de que no sols donen que parlar els protagonistes, sinó també la societat que s'ocupa i gaudeix de l'espectacle extravagant.


Pura enveja sent una en vore a una anciana de vuitanta-cinc anys, amb ganes de casar-se per tercera vegada amb un home més jove que el major dels seus propis fills. 
Ha d'estar molt il.lusionada en la vida, o molt "amens" o en el pitjor dels casos un poc "demens" per fer d'una boda notícia de la setmana no sols a nivell nacional, sinó també a l'estranger per ser tan famosa com és Cayetana.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada